G
GESO Boliazul Pla Docent IOC per Lliuraments
Mòduls del Curs:
MC4 Àmbit Científic-Tecnològic · Nivell 2 · IOC / Proves Lliures GESO

Tecnologia

Mètode dels projectes, materials tècnics, mecanismes i circuits elèctrics bàsics

El mòdul MC4 desenvolupa la capacitat d'analitzar i resoldre necessitats tècniques mitjançant el procés tecnològic. Es divideix en 4 lliuraments progressius centrats en la metodologia de projectes, la ciència dels materials, la mecànica aplicada i els fonaments dels circuits elèctrics domèstics.

Lliuraments del Mòdul MC4 Tria el lliurament per estudiar:
1r lliurament · 3 setmanes recomanades · 25 hores d'estudi

El dibuix tècnic com a llenguatge tecnològic de comunicació

Normes oficials (UNE, DIN, ISO, AENOR), estris de dibuix i duresa de mines, el CAD, càlcul i normalització d'escales, tipologia de línies, tècniques d'acotació i sistemes de projecció ortogonal (Alçat, Planta i Perfil).

Lliçó Teòrica Completa

Desenvolupament Teòric del 1r lliurament

7 apartats d'estudi
1

1. El dibuix tècnic com a llenguatge de comunicació

El dibuix tècnic és diferent del dibuix artístic. En el dibuix artístic preval l'expressió sentimental i estètica, mentre que en el dibuix tècnic es persegueix la representació real i fidedigna dels objectes o de les instal·lacions.

És per això que el dibuix tècnic és el llenguatge tecnològic per excel·lència. Entenent-lo com a llenguatge, permet la comunicació d'idees de manera totalment objectiva a través de la representació gràfica.

•
�� Les normes: A l'hora de realitzar el dibuix d'un objecte s'ha de seguir una sèrie de pautes anomenades normes, la finalitat de les quals és ser universals perquè tothom es comuniqui de la mateixa manera. Les elaboren organismes internacionals (UNE, DIN, ISO). A Espanya, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) és la institució responsable del desenvolupament i difusió de les normes en indústria i serveis.
•
�� L'esbós i el croquis: En la fase de disseny d'un projecte tècnic es comença per:
•
L'esbós: Dibuix a mà alçada que permet tenir una idea de l'objecte, però que no segueix cap normativa.
•
El croquis: Dibuixos també a mà alçada, però que sí segueixen una normalització bàsica de tipus de línies i vistes, i cal que estiguin acotats amb les mides reals.
•
Passos per dibuixar el plànol d'un objecte:
1.
Realització d'un croquis de l'objecte vist des de diferents cares.
2.
Dimensionament de les arestes, diàmetres i costats, i acotament del croquis.
3.
Elaboració del plànol definitiu seguint la normativa, en una làmina (amb estris convencionals o amb ordinador).
2

2. Estris de dibuix tècnic i materials

Els instruments bàsics de dibuix tècnic tradicional continuen sent fonamentals per a l'aprenentatge i la croquització:

•
�� 2.1 El llapis i el portamines: Barra de grafit i argila folrada de fusta de secció hexagonal. El portamines manté sempre el gruix de traç constant sense necessitat d'afilar. La duresa es classifica mitjançant lletres i xifres:
•
B (Black): Tou i fosc. Graus 4B, 3B, 2B, B (números 0-1). Línies gruixudes i fosques, difícils d'esborrar.
•
HB (Hard-Black): Duresa mitjana (número 2). Ideal per dibuixar a mà alçada i croquis.
•
H (Hard): Dur. Graus H, 2H, 3H, 4H (números 3-4). Línies fines, clares i precises.
•
F (Firm): Ferm i fort (intermedi entre H i HB).
•
�� 2.2 La goma d'esborrar: Cautxú o materials sintètics que esborren per fregament sense ratllar el paper. Convé que siguin blanques o grises clares i netejar-les amb un paper brut abans d'usar.
•
�� 2.3 Traçadors de tinta: Estilògrafs (plomes tècniques) o retoladors calibrats per passar a tinta:
•
0,18 o 0,2 mm: Línies auxiliars, construcció geomètrica i acotament.
•
0,35 o 0,4 mm: Nombres, lletres i textos de la representació.
•
0,70 o 0,8 mm: Línies d'arestes o contorns visibles principals de la peça.
•
�� 2.4 El compàs: Dos braços metàl·lics articulats per traçar circumferències, arcs i transportar mesures exactes.
•
�� 2.5 Regles (Cartabó i Escaire): S'utilitzen per mesurar longituds, transportar cotes i traçar paral·leles i perpendiculars:
•
Cartabó: Triangle rectangle isòsceles (angles de 90°, 45° i 45°).
•
Escaire: Triangle rectangle escalè (angles de 90°, 60° i 30°).
•
(Nota: en català la nomenclatura és inversa al castellà).
•
Amb la combinació d'escaire i cartabó es poden traçar fàcilment tots els angles de 15° en 15° (15°, 30°, 45°, 60°, 75°, 90°, 105°...). El transportador d'angles (goniòmetre) mesura de 0° a 180° o 360°.
•
�� 2.6 Plantilles: Plantilles de corbes (pistola de corbes amb bisell per no escampar la tinta) i plantilles de símbols (elèctrica, electrònica, arquitectura).
•
�� 2.7 El paper: Làmines de dibuix tècnic més gruixudes (aprox. 130 g/m²) que el paper normal (80 g/m²). Normalitzades sota DIN/ISO i UNE sèrie A:
•
A0 = 1189 mm × 841 mm (superfície d'1 m²).
•
Regla de doblat: cada format s'obté partint per la meitat el format superior (d'un A3 en surten dos A4).
•
Format habitual: A4 = 297 mm × 210 mm.
3

3. El CAD (Disseny Assistit per Ordinador)

El CAD (Computer-Aided Design) està substituint els instruments manuals per la seva superior qualitat, precisió mil·limètrica i rapidesa de modificació.

Funciona mitjançant un sistema de capes (layers) superposades, permet la creació d'objectes 2D i 3D, genera dades per a màquines de fabricació numèrica (CAM/CNC), permet aplicar textures fotorrealistes, fer simulacions mecàniques i compartir els plànols digitalment per la xarxa sense pèrdua de definició.

4

4. Escales: càlcul i normalització ISO

Sovint els objectes són massa grans o massa petits per encabir-los en el paper; per això fem servir l'escala.

Definició: Proporció que existeix entre les mides del dibuix d'un objecte i les que té en la realitat:
Escala = Mida del Dibuix / Mida Real

•
Tipus d'escales:
•
�� Escala d'Ampliació (X: 1): Per dibuixar objectes molt petits (peça de rellotgeria, microxips). La fracció té el numerador més gran que el denominador (Ex: 2:1, 5:1, 10:1).
•
�� Escala Natural (1: 1): L'objecte es dibuixa exactament amb les seves dimensions reals.
•
�� Escala de Reducció (1: X): Per a objectes grans (edificis, maquinària, mobles). La fracció té el denominador més gran (Ex: 1:2, 1:5, 1:10, 1:20, 1:50, 1:100, 1:200, 1:500, 1:1000).

En construcció i topografia també s'usen escales com 1:25 o 1:40, i en mapes s'indiquen escales gràfiques (ex: 1 cm = 40 km).

5

5. Tipus de línies normalitzades

En el dibuix tècnic cada tipus de línia té un significat unívoc estandarditzat:

•
�� Línia de contorn visible: Traç continu i gruixut. Delimita el contorn i les arestes visibles de la peça.
•
�� Línia discontínua (oculta): Traç prim amb segments curts regulars. Representa arestes que queden tapades per altres parts de la peça.
•
�� Línia d'eixos: Traç prim alternant punt i ratlla. Marca l'eix de simetria o el centre geomètric de cercles i cilindres.
•
�� Línia auxiliar i de cota: Traç fi i continu. S'utilitza per a la construcció geomètrica i l'acotació de mides.
•
�� Línia a mà alçada: Traçada sense estris. Ús exclusiu en croquis i esbossos preliminars.
6

6. Les cotes (Normes d'acotació)

L'acotació és el conjunt de línies, símbols i valors numèrics que indiquen les mesures reals de l'objecte dibuixat al plànol, independentment de l'escala emprada.

•
Elements d'una cota:
•
�� Línia de cota: Línia paral·lela a la dimensió que es vol mesurar. Es traça sempre fora del contorn de la peça.
•
�� Línies auxiliars de cota: Limiten les línies de cota. Parteixen perpendicularment de les arestes i es prolonguen uns 2 mm per damunt de la línia de cota.
•
�� Fletxes de cota: Símbols triangulars als extrems de la línia de cota.
•
�� Xifra de cota: Valor numèric real de l'aresta situat damunt la línia de cota (expressat en mil·límetres en mecànica, o en metres en arquitectura).
•
Sistemes d'acotació:
•
�� En sèrie: Les cotes s'encadenen una rere l'altra de forma consecutiva.
•
�� En paral·lel: Totes les cotes surten d'una mateixa línia base de referència, amb una separació constant d'uns 8 mm entre elles.
•
�� Radis i diàmetres: S'acoten des del centre de la circumferència indicant R (radi) o el símbol ∅ (diàmetre).
•
�� Els talls: Representació de l'objecte com si s'hagués fet una secció imaginària per veure'n l'interior. La zona massissa tallada es representa amb un ratllat fi a 45°.
7

7. Sistemes de vistes i projeccions ortogonals

Per representar un objecte tridimensional (amb alçària, amplària i profunditat) en un full pla de dues dimensions (2D), s'utilitzen les vistes ortogonals.

Podem imaginar l'objecte situat dins d'un cub de vidre i projectar l'ombra o vista cap a les seves cares. En la pràctica normalitzada (sistema europeu), n'hi ha prou amb tres vistes principals per definir completament la peça:

1.
Alçat (Vista Frontal): És la vista principal i més representativa de l'objecte.
2.
Planta (Vista Superior): És la vista des de dalt. Es dibuixa sempre JUST A SOTA DE L'ALÇAT, mantenint rigorosament la mateixa amplada.
3.
Perfil (Vista Lateral Esquerra): Es dibuixa A LA DRETA DE L'ALÇAT, mantenint rigorosament la mateixa alçària.

(Totes les arestes ocultes d'aquestes vistes es representen amb línia discontínua).

Estratègia per dibuixar vistes des de perspectiva:
Cal imaginar la peça i «girar-la» mentalment per situar-se exactament al davant (Alçat), a dalt (Planta) o al lateral (Perfil). Tot allò que no tingui relleu visual en aquesta orientació ortogonal es veurà completament pla.

Has acabat de llegir la teoria d'aquest lliurament? Utilitza la calculadora d'escales o comprova el que has après amb el qüestionari autocorregible.
← Tornar al Panell de Recursos
Altres mòduls: MA5 SO4 CA6